Els dissenyadors tenim una tipografia maleïda, un tipus de lletra, una font a la que tenim una cruel aversió: Comic Sans. No (només) per lletja sino per la seua popularització que ha portat un ús inadequat, un caràcter infantil malament aplicat tant a certificats de metges com a cartells de festes patronals. I així és com aquesta tipografia troba el seu caldo de cultiu a les Falles, a on es converteix en una mena de lletgisme, sent ràpidament adoptada com a tipus de lletra pseudo-oficial de les festes, fent-se servir des dels rètols explicatius dels monuments als noms dels falleros serigrafiats als forros polars de cada casal, passant per la senyalització municipal de les zones d’aparcament o els preus dels masclets a la pirotècnia del barri.

“Trobe la personalitat de la Comic Sans molesta. És com ser molestat per un sac de dormir que parla amb corets sobre les íes”
― Charles Stross, escriptor

La Comic Sans és al disseny en Falles com ho son les tanques grogues a l’urbanisme, les carpes a l’arquitectura, els puestos de xurros mutants a la gastronomia, eixos cartellets de les falles per a la lingüística, els forros polars per a la moda, les verbenes a la música o la il·luminació de Russafa i el mercadillo “medieval” per a les tradicions de la terreta. Les falles s’han convertit en el nostre propi Ecce Homo de Borja, un circ construït al voltant de denigrar els arrels valencians, un insult al bon gust que ha calat pel fet simplista de ser popular, aconseguint treure el pitjor de cada disciplina que ha entrat a formar part de la festa. La coentor estètica, arquitectònica, musical o gastronòmica com a bandera.

“No pots no comunicar”
― Paul Watzlawick, teòric i psicòleg

Perque el valencià té aquesta paraula, coentor, intraduīble a altres llengues perque l’hem feta nostra, el xonisme de les arts i de la moda, kitsch però sense la sofisticació de vindre d’una altra llengua, la coentor és més que una paraula per a descriure l’indescriptible, és una actitud, una forma de autodestrucció derivada d’això tan nostre i aparentment inofensiu com el pensat i fet.

“El públic està més familiaritzat amb el mal disseny que amb el bon disseny. És més, està condicionat a preferir el mal disseny, perquè és amb el que conviu. El nou es torna una amenaça, mentres que el vell dóna confiança”
― Paul Rand, dissenyador

Haver convertit les falles en algo tan coent és conseqüència del pensat i fet, de que a algú se li va ocórrer un dia plantar una anodina i molesta carpa i ningú va dir res, va arribar un altre que va fer negoci i altre que la va voler més gran, i com a les grans plagues, un fet pueril va començar a obrir una bretxa entre falleros i no-falleros que ara ha desencadenat una epidèmia de mal gust que s’ha fet amb les falles. Mal gust estètic, arquitectònic, musical o gastronòmic, entre d’altres.

“Vullc fer coses boniques, inclús si a ningú li importa, oposant-me a les coses lletges”
― Saul Bass, dissenyador

Coentor i pensat-i-fet, un binomi diametralment oposat a l’essència del disseny, al significat del bon disseny més enllà de l’estètica. I és que el bon disseny ha de tindre una funció, comunicativa en el cas del disseny gràfic, per tant hi ha una component reflexiva en cada projecte, estratègica i de raonament per a entendre quins són els problemes concrets de cada projecte per tal de solucionar-los. Exactament el problema actual al món faller, un problema de fons i contingut.

“El contingut precedeix al disseny. El disseny en absència de contingut no és disseny, és decoració”
― Jeffrey Zeldman, dissenyador i escriptor

A partir d’aquest pensament de dissenyador, analitzant la situació veiem que eixa coentor fallera és la contraposició a pensar les coses, és la manca d’una component estratègica i de contingut. Hui en dia la ferramenta prima sobre la capacitat, i qualsevol amb un ordinador es creu capaç d’escriure o de dissenyar, sense de vegades contingut ni tan sols el criteri necessari. I sense vessant crítica no hi ha resultats de qualitat.

“Els ordinadors són al disseny el mateix que els microones a la cuina”
― Milton Glaser, dissenyador

Arribem doncs a un moment de degradació de les falles des del punt de vista de diferents matèries, no tan sols del disseny, amb el punt en comú de la decadència absoluta de valors. I és ací a on apareix la tendència de la innovació al món faller, que no és més que mirar enrere per contradictori que parega, analitzar els orígens i raonar. Un exercici gens senzill en un entorn tan viciat, una declaració d’intencions no només de redenció sino de reconquesta, recuperació dels valors cívics que han trencat la relació entre ciutat, fallers i no-fallers.

“Pensa més, dissenya menys”
― Ellen Lupton, dissenyadora i escriptora

El disseny no salvarà el món, però des d’el disseny es poden entendre molts problemes. Com a dissenyador i valencià no puc més que demanar un aplaudiment per a la Falla Borrull Socors, per fer eixe necessari exercici d’anàlisi i advocar enguany per unes falles sostenibles i participatives, perquè açò sí que salvarà el món.

Gràcies per arriscar, per pensar no només en vosaltres, per ser respectuosos, per treballar i no seguir el corrent, per la generositat i per la vostra obertura perquè aquestos (i no només la coentor o el pensat-i-fet) també són valors valencians.

Text inclòs al llibret de la falla Borrull Socors de l’any 2016.
Març 2016.